Capvespre

Continuo amb les gloses petites dedicades a objectes senzills, que ens fan amable el dia a dia. Avui trec la manta vermella, que en anglès deu tenir el seu nom propi. Em refereixo a la…

A Can Fatjó teníem moltes vinyes i tot i que per nosaltres els dies de la verema eren els més emocionants, els més actius, els viscuts amb més intensitat de l’estiu, el vi no em…

Continuo amb gloses d’estar per casa, avui dedicada als mocadors i als klenex, i altres petites coses. Reflexió intranscendent però que té el seu fons. Per començar confesso que a mi els mocadors tradicionals m’agradaven,…

Aquest cop sí, he cedit. La Marina fa ja tres anys o més que em recomanava que adoptés un taca-taca (o caminador) perquè em deia que aniria més segur. Aquest cop han estat les monges…

En el darrer comunicat que l’Eugeni va penjar de la visita a Can Ruti afegí que en acabat vam anar a la Biblioteca del Fondo per parlar amb la responsable de l’Espai que porta el…

La meva neboda Marta m’envia una foto del camí que fa cada dia d’Oxford, on viu, al seu lloc de treball. Sap que a mi m’agraden molt els camis i que recordo amb goig quan…

Em pregunto com era el Déu de Jesús, com l’imaginava. Jesús havia estat educat en la tradició judaica i la imatge que tenia de Déu era la de la Bíblia: la de Déu compromès amb…

La veritat és que les celebracions de l’aniversari, amb el neguit dels dinars i de les trobades i la feinada posterior de contestar els missatges i escoltar el telèfon m’ha esgotat, per això avui, en…

Arribem al mes de novembre, per mi avorridot, si exceptuem la Festa de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts. Tots Sants sempre m’ha agradat molt: és com el desbordament de la bona gent,…