Més de 8.000 persones arriben a Ceuta procedents del Marroc. D’aquests migrants una tercera part són dones i nens. Una mare, que havia enviat el seu fill a Espanya amb els expedicionaris, deia que es trobava en l’alternativa d’obrir-li camí a Europa o d’abocar-lo a la mort. Sembla ser que l’allau ha estat possible perquè el govern del Marroc ha afluixat la vigilància fronterera per castigar Espanya, per haver acollit en un hospital de Logronyo el líder del front polisari, Brahim Ghali, malalt d’un càncer terminal. D’aquests migrants el govern ja n’ha retornat molts, al Marroc, i ha enviat més policies i guàrdies civils per reforçar la frontera.

Costa acceptat la resposta d’Europa al drama d’Àfrica. És cert que l’arribada multitudinària de migrants crea greus problemes en els països on s’instal·len. I la convivència del dia a dia produeix situacions conflictives. I és en això, en les molèsties del dia a dia que els polítics i  comentaristes xenòfobs fomenten el racisme, en la bona gent, sense adonar-se del terrible drama d’aquests ciutadans dels països anomenats del tercer món.

Un drama del qual en gran mesura en són responsables el països europeus, i Nord-Amèrica i també –cada dia mé–, la Xina. Un munt d’anys sotmesos com a colònies de les que tragueren productes de gran valor econòmic alhora que desballestaven l’equilibri de la societats indígenes, per la seva política egoista, injusta i inhumans, que encara dura.

Ser-ne conscients per acollir generosament els nouvinguts pobres, i durs amb els nostres governs exigint-los que contribueixin al desenvolupament dels països retrassats.