Sense el cotxe mai no hauria arribat a Santa Coloma de les Illes o de Montoriol, antic poblet dispers que avui s’ha integrat al municipi de Queixàs, amb Fontcoberta i Candell, que amb prou feines suma 100 veïns. La humil parròquia, romànica, mig viu solitària dalt d’un terreny aturonat, en la muntanya que amb el nom ja es defineix: els Aspres. A la plana rossellonenca de sota, en canvi, amb la ciutat de Tuïr com a nucli principal, hi ha molta vida i activitat… Quan després de pujar força per un paisatge absolutament desolat, la impressió de desempara que em va causar l’església m’emocionà. Una sensació que l’excel·lent poeta de la Catalunya Nord Josep Sebastià Pons capta molt bé en els dos poemes que li dedicà: “capella inútil ja abandonada” –li diu– “dins l’enllà del temps que fas present”.

Molt diferent del turisme de masses. La pujada a Santa Coloma de les Illes se’m convertí en un viatge interior, temps enllà.