Un altre tema del qual m’agradaria que moltes persones diguessin què en pensen. Però em figuro que ningú es decidirà a parlar-ne perquè la gent no acaba de creure en  l’important que és que l’opinió del poble afori a la superfície. De fet hi ha pocs mitjans que ho facilitin; els diaris abans dedicaven una pàgina sencera a l’opinió del lector, però avui hi ha pocs diaris de paper, i els que es publiquen hi dediquen poc espai.

És un tema del qual n’he parlat molts cops però que no veig que susciti tant rebuig, com a mi. Em refereixo a la propaganda o als anuncis, en especial a la televisió. Si es penja en un diari passo pàgina i continuo llegint, però la tele m’imposa o veure el que jo no vull veure, o estar perdent el temps, com un estaquirot. M’anuncien un debat. O una conferència. O una pel·lícula: i a dins hi colen els anuncis.

Moltes persones amb les que en parlo em diuen que la televisió és cara i que es necessiten els anuncis.  Excuses com quan s’anuncià que es prohibiria fumar als bars, i la gent deia que els bars haurien de plegar, si perdien els clients fumadors. Una llei discutida però molt positiva, com la que s’acaba d’aprovar prohibint que els telèfons d’informació al públic mantinguin les desesperants esperes, abans que et contestin. Els negocis i les empreses que mantenen aquests telèfons, sovint amb màquines en lloc de persones, ho fan per evitar costos, però en detriment del meu dret a rebre una informació adequada!  

Callem massa, i qui no plora no mama. Menysvalorem l’eficàcia que tenen les paraules, quan, per poca cosa que ens semblin, quan moltes coincideixen es converteixen en una riuada  imparable.