20, divendres / Quaranta anys…

La pregunta que es fa avui en complir-se quaranta anys de la mort del Generalíssim és si s’ha fet net, del franquisme.  La resposta diria que l’esperit que va caracteritzar la dictadura és present en molts llocs. Però aquest esperit, ¿no existiria igualment sense que hagués imperat molt de temps el règim feixista? Penso en el llibret El sec i l’humit que va escriure Jonathan Littell, autor de la voluminosa novel·la sobre el nazisme Les Benignes. Un llibret que seria un intent no sé si dir filosòfic o antropològic de trobar una resposta a la pegunta de què fa que una persona “normal” es converteixi en feixista. Penso també en la impactant pel·lícul L’ou de la serp, que persegueix el mateix.

Littel sosté que l’origen de l’home nazi radica en una personalitat  en principi dèbil, però que se sent posseïda per un ideal elevat, que creu que és el “verdader” i en el que se sent còmode, però amenaçat. Per mantenir-se en aquest ideal (en el seu tren de vida) creu que s’ha d’anorrear el món real, que jutja de pertorbador i degradant. L’alçament militar del 18 de juliol va tenir bastant a veure amb aquests ingredients. L’Espanya republicana era vista com incapaç de “posar ordre” al “desgavell” imperant. La societat benestant, les elits econòmiques –inclosa l’Església–- tenien la sensació que el “seu” món s’enfonsava i el van defensar, argüint els ideals de la civilització i de la religió, i no dubtaren a declarar la guerra contra es estimats com a responsables de l’hecatombe del país: el comunisme, els judaisme, la maçonaria i els separatismes català i bas. 

Evidentment, el significat de la guerra fratricida vista com una croada contra el mal no s’ha estudiat ni condemnat prou. I havent decretat l’amnistia, els crims comesos durant la guerra han quedat ocults. Per una qüestió de sanitat social, de justícia i de reparació crec que els crims no haurien s’haurien de jutjar. Evitant, però, fer-ho amb esperit de revenja i de manera partidista. No deixar que s’imposi l’ou de la serp, que tots portem dins.

¿No us sembla que en la nostra societat, massa sovint, l’odi treu el cap?