M’he assabentat de la mort de la periodista Mar Fontcoberta, de qui guardo un bonic i entranyable record. Va ser, els anys 70,  directora de la revista Grama. No era de Santa Coloma, la vam cridar perquè en deixar-ho l’Humbert Roma, necessitàvem segons el manament d’Informació i Turisme franquista un periodista titulat que fes de director, i la Mar ho acceptà. He demanat a l’Eugeni i a l’Agustina que n’escriguin una semblança de la Mar periodista, i companya, en aquells anys ja llunyans.

A mi m’impressionà la seva generositat.  Ningú de nosaltres cobrava res, per fer la revista, ni el director, malgrat que s’exposava que la multessin, en dirigir una revista tan combativa com la nostra, que fàcilment podia incórrer en el que el ministeri de Información y Turismo podia considerar subversiu.

Em va dir que no faria de directora en el sentit de manar i imposar un criteri. Més aviat –em digué– venia a aprendre, en formar part d’una redacció que escrivia a partir dels fets viscuts, i compromesos, amb la voluntat de canviar una ciutat tan desgraciada com la nostra. Eren temps de lluita en el que els partits polítics s’anaven fent presents, cadascun amb voluntat d’imposar-se. Grama se’n sentí afectada per aquestes tensions. La Mar va saber sostenir l’entesa i la imparcialitat, en la línia que els fundadors de Grama sempre havíem sostingut, per tal que la revista fos un lloc de trobada, en el que tothom pogués confluir, fos quin fos el compromís que cadascú prengués en la seva lluita.

Que la ciutat la recordi! I que en pensar en la mítica Grama hi llegim el seu nom!

Clicant aquí podeu anar als escrits de l’Agustina, ‘La darrera trobada’i de l’Eugeni, ‘Mar de Fontcuberta, la dama del Cuerpo de la Nobleza que ho va arriscar tot per Grama‘, publicat a enelfondo.cat