Ahir vam tenir un dinar a l’Isalba cinc amics que abans de la pandèmia ja ens havíem reunit per revitalitzar el Fòrum-Grama, després d’un període d’ensopiment o –parlant tècnicament—de stand by, de l’associació. La reunió em feia molta il·lusió, però temia que l’any de la covid –que ha trencat tantes coses amb una durada tan llarga– hagués refredat els ànims.  Una inacció que podia haver estat letal. Però he trobat els amics potser fins i tot amb més ànims, perquè els estralls de la pandèmia, i l’espectacle que ens ofereix el món actual, ens fan encara més conscients que cal actuar i fer el que puguem, localment!  per millorar-lo.

A mi em fan president honorífic i ells carreguen amb la feina del present procés de renovació. Contimuaré col·laborant-hi i fent propostes! La decisió presa m’omple d’alegria. El Fòrum –una plataforma de trobada i de diàleg amb voluntat de crear pensament i compromís social–, és una de les “causes” a les que vull continuar dedicant-me, en la meva darrere etapa de la ja llarga vida.

Una empresa, aquesta, que els cinc venim perseguint de fa temps, originàriament des que vam fundar la revista Grama i el Club de Debats, i l’Heura, i la revista anomenada també Fòrum-Grama. Una “empresa” a la que us convido a participar-hi com a seguidors (o followers) o com a col·laboradors (com explicaré més endavant).

Una petita foguera, encesa en la nit d’avui.