Després d’escrits de caire seriós, de tocar temes religiosos i teològics –o patriòtics– vull escriure sobre el que puc qualificar de nimietats: coses que ens ajuden en el dia a dia, i que ens són útils i ens fan feliços.
Començo amb la ploma estilogràfica avui que molts pedagogs sembla que la vulguin eliminar. La primera que vaig tenir era de color verd i molt senzilla. I no tancava bé, sovint en tacava la camisa.
Més tard en una excursió al Montseny, al poble de Claramunt, vaig adquirir una Visconti Torpedo, massissa com un obús. A mi m’hauria agradat una Montblanc, però era massa cara.
Ara tinc una Waterman. Me l’estimo i l’uso per a les cartes i coses importants.
Més molt útil, i m’agrada.
A la imatge de portada es veu el dibuix del col·legi de Sagrat cor de Barcelona, on estudiaven els germans Sayrach, dibuixat pel Jaume a ploma el desembre de 1955.
Per a mi també són importants les petites coses, els petits objectes, de vegades, útils, de vegades, inútils, però plens d’un hàlit d’una bellesa molt personal i que ens poden evocar altres temps, altres moments, o, a la manera de Proust ens desperten la memòria involuntària.
No sé si ve a tomb, tanmateix, estava remirant poemes d’Espriu i et copio tres haikuS DE L’any 1967
Quedem de sobte
molt xops de la vessada
sang del capvespre.
Brilla, dins l´únic
coneixement del negre
l’or del meu somni.
D’un pou a l’altre
de la nit, som profunda
set de font clara.