Durant aquesta meva malaltia els meus amics i jo és com si haguessin despertat d’un viure indolent, ells i jo hem escrit molt, un veritable tresor.

I, és clar, m’agradaria guardar-ho i deixar-lo a les persones que ens seguiran. I que estigui mínimament ordenat. Seria bo en forma de futurs quaderns. Escrits sobre coses senzilles i quotidianes, sobre temes simples: com vivim, que pensa cadascú de si mateix, sobre lectures, sobre coses que ens ajuden en el dia a dia, ni que siguin coses petites…

Recopilar-ho vol treball i requereix temps. Però és la manera de lluitar contra la mort i l’oblit.

I que per mi no quedi!