La germana preferida de la mamà era la tieta Maria Dolors, la segona de les germanes i que, com ella, també volia fer-se religiosa. Però l’entrada a la vida de Can Fatjó del meu pare, amb elles molt joves, va produir un canvi en la Montserrat, que s’enamorà perdudament d’ell.
La Dolors, un cop al noviciat de Madrid, després de la malaltiia esdevingué molt bona novícia. Ensenyava a cosir a les companyes i segons expliquen elles en la nota fúnebre, es va distingir per la seva humilitat i la seva bondat. En la masia de Can Fatjó ha quedat a la paret de la sala noble un gran tapís d’espart amb la pintura que va fer la Dolors, d’unes noies dansant.
I a mi m´ha quedat sempre no haver-la conegut.
CANVI D’HORA DE LLIURAMENT. Per adaptar-me millor als horaris de la residència i poder acabar més tranquil·lament la glosa diària, des d’ahir i a partir d’ara aquest correu el rebreu a les 10 del matí. Recordeu que sempre podeu visitar el Capvespre directament, a l’adreça: www.capvespre.cat
Bon dia, Jaume. He de parlar amb en Madueño per veure si aconsegueixo fer-te una visita. Et volia escriure per explicar-te una cosa que em va passar l’altre dia. Vaig dur a classe alguns llibres de la meva biblioteca personal per fer una activitat bibliogràfica. Un dels llibres era En El Fondo, escrit per tu. Resulta que una nena es va impressionar perquè havia trobat un llibre que parlava de la història del seu barri (o de la parròquia del barri) i se’n feia creus que es pogués fer història d’aquest estil. Jo li vaig explicar que conec a l’autor (a tu) i que aquest és un llibre molt especial per a mi per diverses raons. La cosa és que la nena me’l va demanar prestat per llegir-ho a casa i li vaig permetre endur-se’l amb molt de gust. Em va fer molta il·lusió que passés això, em fa pensar que aquell llibre reivindica molt la història (l’ànima) del barri fins al punt que una nena de 14 anys que no té hàbit de lectura, li va demanar al seu professor per llegir-lo. És emocionant.