Ahir vaig tenir el goig de rebre la visita dels meus nebots i neboda Sayrach Muñoz de Morales. L’Eulàlia, amb un llibre sobre la darrere exposició ceràmica que acaba de fer i els nois, amb el inondat esperit alegre i obert, artistic.

La ceràmica de l’Eulàlia em du a temps antics en els quals aquest art era un ofici utilitari, peró que de mica en mica va adquirir una gan bellesa, fruit del casament del foc i de la terra. I ha el goig d’acompanayar les peces de la subtil i cantarina poesia de la poeta Olga Xirinachs, que tot i fent ballaruques, quan te n’adones ja ha robat el blau del cel.

En Bernat —Bernardillo cara de pillo— especialista en cerveseria— crea originals pessebres com joies domesticades, i la Gina –fotògrafa– els immortalitza en belles fotografies, mentre que el Francesc acompaya la Lucero, creadora d’una escola de dança no sé si flamenca o andalusa, i difon l’alegria de viure.

Una sort, que la natura sigui tan rica i, si la saps escoltar, tant expansiva.