Demano a l’Eugeni que em pengi al Capvespre aquesta glossa.

Avui he tingut una visita molt emotiva, ha vingut l’Adrià Villegas i he parlat per videoconferència amb el seu germà Marc, que és a Tailàndia. Quants quilòmetres lluny, però que a prop! Ja abans de néixer vam estar molt a prop. Ja al néixer vam començar a caminar junts, avançant-ne junts, fins i tot com a col·laborador de Fòrum-GRAMA.

També al joveníssim Adrià l’hi vaig tenir. Encara era un nen que venia, amb la seva caixa infantil de joguines a ‘ajudar’ el seu pare a instal·lar l’electricitat al local mentre creixia “en edat, salut i bondat”.

La meravella de l’amistat! Els camins de l’amor, el gran tenir que fa el món més bo.

El meu agraïment a tantes, tantes!, persones amb qui l’hem fet plegats.