En el darrer comunicat que l’Eugeni va penjar de la visita a Can Ruti afegí que en acabat vam anar a la Biblioteca del Fondo per parlar amb la responsable de l’Espai que porta el meu nom, i que acull el meu llegat. Un llegat senzill, però ric en documentació. D’objectes amb un cert valor només hi ha la petita creu de taula de l’orfebre Masriera, que em va regalar el meu germà Narcís, el rellotge Festina, obsequi dels meus cunyats Mary Carmen i Carles, i la ploma estilogràfica Waterman, que estimo per l’ús que n’he fet. I molt senzill –però entranyable– el dibuix de Nevino Stradiotto, artista amic de l’Alto Adige.

Però hi ha una abundant documentació sobre el barri, sobre la parròquia del Fondo, sobre la Comunitat Cristiana, la JOC, l’Associació de Veïns… i de coses meves. Molts escrits! La col·lecció sencera de la revista Fòrum-GRAMA, cinc volums de dibuixos meus de cap valor artístic però ocurrents, i reflex d’uns anys molt interessants, la col·lecció completa dels meus escrits –de omnia re–, que tracten de mil temes, publicats a l’esmentada revista i als periòdics La Vanguardia, El Punt-Avui i en revistes locals. I el que estimo molt: una quarantena de llibres d’edicions Fòrum-GRAMA, amb una vintena d’ells editats. I, per tancar, esmento els milers de fotos que integren la deixa. Si voleu fer un tast del llegat clicant al web enelfondo.cat s’us obriran un munt de finestres a través de les quals podreu entrar a publicacions, personatge, associacions del barri, etc, etc.

No sé l’ús que del llegat en farà l’Ajuntament. És memòria històrica, fòssils que contenen part del passat. Cal guardar-la! Però no n’hi ha prou en salvar-la sinó que s’ha de difondre. Un treball si es vol humil, poc vistent, potser gens electoralista.

Però fonamental, si no es volen perdre les arrels que creen la identitat dels pobles.