Arribem al mes de novembre, per mi avorridot, si exceptuem la Festa de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts. Tots Sants sempre m’ha agradat molt: és com el desbordament de la bona gent, que som la majoria dels qui ens reconeixem cristians. Per això m’agrada veure com la gent va al cementiri i recorda els seus familiars, gent normal, uns més agradables que d’altres que potser quan vivien eren una mica carregosos. Però al final tots anem al cel, que és el que avui celebrem.
Hi ha un sant que sempre m’ha agradat: sant Martí de Tours, l’home que compartí la seva capa, quan feia fred amb un pobre que li demanà una almoina. I en canvi hi ha una festa que mai no m’ha agradat, la de Crist Rei, que es presta tant a que els governs s’aprofitin de la figura de Jesús, i que honorant-lo a ell elogiin la Mare Pàtria i, com és obvi, el cabdill, que fa ostentació de la seva pietat.
I ja acabant el mes es cola un sant molt sant que la difamació impedí que el canonitzessin. És el Beat Ramon Llull, l’home més savi del seu tems, autor de llibres magnífics entre els quals subratllo el Llibre d’Amic e Amat, una veritable joia literària i mística.
El Calendari dels Pagesos acaba dient que en acabar el mes l’ambient serà fred. ¿És que la pluja es decidirà a venir?
En el meu cas cap al final de novembre (concretament el dia 26) s’escau l’aniversari del meu casament amb la M. Teresa al cambril del santuari de la Mare de Déu de Montserrat. Per aquest motiu és un temps de goig i d’acció de gràcies, i en concret enguany amb la xifra rodona de 40 anys de matrimoni.”Deo Gratias”.
Sóc fill del barri de la Sagrera d’aquí Barcelona i la parròquia on consto batejat és la del Crist Rei, per tant almenys durant 20 anys de la meva vida (els que vaig viure amb els pares al barri) vaig ser un jove que sentia força aquesta advocació del Crist amb reminiscències triomfants.
A sobre quan era jove durant el franquisme hi va haver un famós grup ultradretà anomenat precisament “guerrilleros de Cristo Rey” (Mare de Déu Senyor quines coses hem hagut de viure en aquesta pell de brau !!).
Amb els anys m’he hagut de reconciliar i purificar la meva mirada sobre aquesta solemnitat.
En el següent enllaç he trobat que fan un bon repàs sobre els orígens, les reminiscències patrístiques i fins i tot, amb esperit ecumènic, fan esment sobre les celebracions del Crist Rei a les altres esglésies cristianes. De fet és una festa que té només un segle d’història al calendari litúrgic, i segons els “tempos” de l’Església Catòlica, això és com dir que fa quatre dies que hi té rellevància.
https://hmong.es/wiki/Solemnity_of_Christ_the_King