Dedico la glosa a la periodista i amiga colomenca Odei A.-Etxearte, que avui fa anys. L’Odei va néixer a Santa Coloma. El seu pare –Jon el negro— va venir del país basc quan la nostra ciutat atreia revolucionaris de tot Espanya, i treballà fort en l’associació de veïns del Raval. Era mestre i lluitador, qualitats suficients perquè la nena Odei acabés interessant-se per Santa Coloma, fes la carrera de Periodista i que ja de molt joveneta escrivís molt bé.
Jo la lligo a l’associació Fòrum-GRAMA i a la revista del mateix nom. Ja he explicat més d’un cop que em va venir a veure perquè feia un treball escolar sobre la mítica revista GRAMA, i que la vaig convidar a la redacció de la revista que estàvem editant que, gràcies al cop de mà del’Alba Gómez i del Joan Moran, de butlletí com era, prengué volada i l’Odei en va ser directora. M’agradava acompanyar-la a les entrevistes, veure com n’aprenia i, alhora, com jo descobria coses noves d’aquesta professió tan bonica.
Hauria de parlar del seu primer llibre, Gent de Santa Coloma, entrevistes a persones humils i senzilles, com l’enterramorts, o la senyora que tenia cura del vàter de sota la plaça de la Vila. O de les entrevistes a prohoms de la ciutat, com l’alcalde Bartomeu, l’amic Màrius Sampere i Justo Molinero… ¡I com recordo l’anada a Galícia per fer un reportatge sobre el vessament del petroli! Escrits que m’estalvien citar el seu darrer llibre, Santa Coloma de suburbi a ciutat, que tant d’èxit està tenint.
Que per molts anys continuï, al costat del també periodista Josep Casulleras Nualart, i amb el petit Jon i el germanet que és a punt d’arribar. Per a la nostra ciutat, és una sort comptar amb ells.
Jaume, soc la Maria Badia,t’he trucat dugues vegades, per felicitar-te de part par meva i del Macià. Nosaltres tampoc estem bé, jo tinc el cos em mol de no se quian mena de dolor , tot em fa mal. omés tinc bé les orelles, que hi sento mot bé. El Macià té dolrs als genolls,i es cansa molt,e ns vam espantar que
perquè en uns dies va perdra 5 o 6 kilos de pes, peròara ha millorat i es troba més bé. Estic molt contenta amb els teus correusb, però ara ja no sé si posar el teu curreu o el meu. Una abraçada molt forta!