Hi ha coses molt més agradables de què parlar, o d’un gruix humà molt més interesant que la mascarada que han protagonitzat la gent d’Esquerra Republicana a Santa Coloma, en la presentació de Gabriel Rufián com alcaldable de la ciutat. A aquesta decisió del partit ja m’hi vaig referir, remarcant que a Rufián, tot i haver nascut al Fondo, mai no se l’ha vist en cap acte sociocultural, durant els quasi seixanta anys que he viscut al barri.

Però podria ser un home obert, una persona coneguda per la seva capacitat d’identificar-se amb la gent per la qual treballa, però a part de la seva superactuació histriònica a Madrid ¿què se sap que hagi fet en benefici de la ciutadania? Recordo que quan acabada la dictadura aparegueren els ajuntaments democràtics, la majoria que vam entrar-hi de regidors érem persones que ens havíem involucrat en el moviment popular. Sabíem –perquè les patíem– quines eren les necessitats de la ciutat , i quin model de ciutat teníem al cap i al cor.

Per això vam crear uns eslògans representatius i alhora estimulants, que ens recordven l’ideal: “Santa Coloma, ciutat catalana”, “Santa Coloma, ciutat oberta”, “Santa Coloma, ciutat multicultural” “Santa Coloma, ciutat jove”… I ara ens ve el Rufián i ens diu que ells són “tan útils com ningú” perquè a la ciutat “hi ha molta gent que no pensa ni estima en català”, i persones que són “independentistes, autonomistes, federalistes o migpensionistes”, i per fer un brou gros tot s’hi val!

“Eeixamplar la base!”, la ciutat és lo de menys, el què els interessa són els vots.