El restaurant Isalba ha plegat. A mi em sap molt de greu perquè a més de ser el millor restaurat de cuina casolana de Santa Coloma, per mi era un lloc molt familiar. El va fundar el Jordi Navarro, un vell jocista del Fondo, uns anys company meu com a regidor a l’Ajuntament colomenc. ¡El tip de converses que havíem sostingut! D’un esquerranisme radical fins al punt de lamentar que s’obrissin botigues perquè les considerava una reminiscència del capitalisme, fins a adonar-se que la ciutat es construeix amb el treball de la gent senzilla, i dotant-la dels serveis necessaris, de qualitat.

Ja des de la seva fundació vaig agafar el costum d’anar-hi cada setmana, amb els amics Andreu i Rafel. El lloc és acollidor i el menjar esplèndid. Dels menús senzills amb què va començar es va anar especialitzant en una rica varietat de plats, molt bons: ben cuinats, ben presentats, d’alta qualitat, de manera que per mi va anar avantatjant restaurats fins llavors molt famosos. Jo hi he acudit per les trobades amb els amics que revestien una certa solemnitat, i en reunions –com la de la foto– per tractar de temes per mi tan importants com la del futur de Fòrum-GRAMA.

Cal dir que si el Jordi hi posà la il·lusió i la força, la seva esposa Isabel hi posà la tenacitat i la saviesa culinària, que ni ella s’explica d’on li ha sortit perquè mai s’havia dedicat a aquest ofici. I ha estat una pila d’anys remant perquè el restaurat no solament no decaigués sinó que cada dia fos millor. ¡Quins rissotos més bons que feia! O els plats amb pasta, i no diguem l’entrecot amb una carn de Girona que comprava per mi.

Que la ciutat en guardi el record, del restaurat i dels incansables treballadors que el situaren tan alt!