Faig una aturada per dedicar la glosa d’avui al mes d’agost, que enfila ja la segona meitat. En ser a l’hospital no vaig poder-li dedicar el capvespre de l’1 d’agost; no tenia el Calendari dels Pagesos a mà, i em va saber greu perquè l’agost formava part de les llargues vacances estiuenques de quan jo anava a col·legi. Ara, en repassar el calendari, m’adono que al santoral hi figuren personatges que mereixen un record: d’aquí a dos dies és santa Helena, emperadriu!, de la qual ignoro si era molt santa però sí que em consta que va ajudar al seu espòs, l’emperador Constantí, a convertir el cristianisme fins alhora perseguit, en la religió de l’Estat.
És molt diferent una altra dona, santa Mònica (a les acaballes del mes), molt piadosa, mare de sant Agustí, que no cessà d’induir-lo a que es convertís al catolicisme; ho aconseguí i ara mare i fill tenen la festa el 27 i 28 d’agost. El santoral recull tres fundadors: d’una no en sabia res, fins ara que soc a la Residència dels Pobres, santa Joana Jugan, que és la fundadora d’aquesta congregació religiosa i a la qual dedicarem un homenatge l’última setmana. Hi ha un altre fundador, sant Josep de Calassanç, fill de la Franja i que, vivint a Roma, adonant-se que els nens pobres vagaven tot el dia pel carrer, creà l’Escola Pia per a ells; els escolapis!, als quals dec tant als anys de la meva adolescència i primera joventut. També fundador, recordem el grandiós sant Bernat de Claraval, pare de l’orde del Císter.
I per acabar dos sants molt nostres: santa Rosa i sant Ramon, que recordo més perquè eren els sants patrons dels meus cosins de Sants-Pallejà; de la cosina del meu pare, Rosina i del marit de la Conxita. Amb elles, des de molt joves passàvem una part dels estius a les masies de Sant Roc, de Pallejà, dues torres amb jardí comú, on amb les moreres esponeroses i l’aire que puja riu Llobregat amunt, procedent del mar, no passes mai calor.
Que acabeu amb joia i salut -i amb més fresqueta- aquesta darrera quinzena del mes d’agost.
Només afegir al Santoral Sant Fèlix, de Vilafranca, el dia 30. Un màrtir romà que té nom, lloc d’enterrament i fitxa necrològica, però res més. Ni biografia, ni noms de pares ni és al martirologi. A Vilafranca hi ha la relíquia que coneixes per haver-hi oficiat a sobre. Enguany han renovat i millorat l’urna reliquiari. Ja li tocava perquè des de 1939 que no es feia… Gràcies a Mn Junca que ca furgar arxius podem saber de manera plausible com va obtenir-se la relíquia de Roma i la donació a la vila, no a la parròquia.
I lligo Mn. Junca a la teva glossa perquè ell també va ser hoste de les Germanetes, primer a Gràcia i després a Tetuan. Les germanes encara el deuen recordar perquè no era mossèn de passar desapercebut.
Les teves glosses ajuden a entendre el món i la vida i els dibuixets o les fotos li arrodoneixen el to poètic. Les llegim amb interès.
Des del Penedès, t’enviem energia, això intangible que ara s’estila fer.