A Portugal, al llarg del camí de Sant Jaume es troben bastantes poblacions i parròquies amb el nom de Santa Colombinha. La patrona que s’hi venera tot i que molts devots creuen que és una màrtir nascuda a Coimbra, els historiadors més erudits diuen que és un desdoblament de l’advocació més antiga de la màrtir de Sens, el culte a la qual es remunta al segle V o VI. De fet, llibres seriosos com el Santoral Romà només consideren com històriques les Santes Coloma de Sens i la de Còrdova, i la beata Columba, italiana. Això no treu que les altres Colomes no hagin exercit de patrones dels pobles que les veneren. Seria –a notable distància– com les nombrosíssimes advocacions que té la Mare de Déu. Totes fan referència a la mare de Jesús, però cadascuna té la seva història i la seva llegenda, també una imatge pròpia, i compten amb la devoció dels qui les tenen com a patrona.

En temps com l’actual de secularització de la societat estaria bé que més enllà del culte religiós que els tributa l’església, la societat civil les revindiquès pel seu valor històric i, sobreot, pels valors humans que les seves vides subratllen.