Si no m’erro fa vuitanta-sis anys de l’alçament militar contra la legítima República. Un dia nefast, del qual no trobo imatge més reveladora que la de la plana militar presidint la desfilada de l’exèrcit franquista per la Diagonal, just quan un horrorós tanc passa per davant de la casa on jo feia sis anys que hi havia nascut. Records molt bons, els de la meva infància abans de la guerra, però barrejats, després, amb records nefastos, simbolitzats pel tanc. Una victòria que va suposar l´assassinat de molts catalans i catalanes, i la repressió de Catalunya, que encara dura. Tan de bo que els qui no comprenen el nostre anhel de llibertat sàpiguen llegir què va representar per nosaltres la victòria franquista que, infiltrada en una Constitució pactada pels demòcrates amb els franquistes, continua oprimint-nos.

No, no oblidaré mai el tanc que passà per davant de casa. I no per enfrontar-m’hi, no vull cap altra victòria que la de la llibertat!