Com que sabia que estaria no menys de vuit o nou hores estirat a la llitera entre el temps de preparació i la transfusió de sang, em vaig endur un llibret per entretenir-me. Vaig agafar “Contes”, de Charles Perrault, en l’idioma original, ara que la meva reneboda ha afegit a la família el seu marit, un noi de París. El llibre és de la col·lecció d’Hachette “Lire en Français Facile”. Els contes, passat el temps que els trobava carrinclons –excepte La Caputxeta vermella, que se la menja el llop–, ara per la seva edulcorada ingenuïtt em fan gràcia. En gairebé tots la protagonista és una noia pobra, o maltractada, que una fada sempre salva. I jo sense adonar-me’n, em sentia tan a gust amb el tracte de les infermeres i de la doctora Lourdes Mateu, que em semblava que em trobava dins d’un conte de Perrault.

I com ell, que acaba cada historieta amb una “moralité” (o moraleja), concloc que és una sort tenir tantes fades a l’hospital.