Anit vaig veure a la Televisió les notícies del dia, amb el desplegament de les forces de seguretat a Madrid en vistes a la trobada de les delegacions de l’OTAN que tindrà lloc demà. Dos aspectes a destacar, que em van cridar l’atenció. El de la quantitat de guàrdies civils per protegir els polítics que hi acudiran, i la del negoci que aquesta trobada representarà per la ciutat de Madrid i pel comerç local. Dos factors, dos protagonistes en la seva incandescència: la guerra i el diner.

I avui m’assabento de la plantada que membres del Fridays For Future (una organització contra la guerra) va fer també ahir, estirant-se a terra davant del Guernica de Picasso, en oposició a l’OTAN. Em pregunto ¿com es pot conjuminar la pau i la vida tranquil·la de tothom, però tenint com a teló de fons fenòmens com la invasió russa d’Ucraïna d’una banda i la brutal actuació de la policia a Melilla? En un món on el diner, l’ambició, els dogmatismes no tenen fre ¿en nom del pacifisme els responsables de la pau i de l’ordre mundial poden abandonar les armes? Potser en el mentrestant estem condemnats a un equilibri dolorós i no volgut…

Però tinc molt clar que nosaltres -els ciutadans d’a peu- hem de batallar indesinenter perquè la bondat, i l’entesa i la justícia acabin imposant-se.