Fa quatre dies vaig rebre un llibre que, d’entrada, em sorprengué. El títol em despistà:  “Somos del Noroeste”, i pel nom Elena de l’autora no vaig caure en qui seria la persona que me l’enviava, tot i que el cognom sí que em sonava: Carracelas Portela. ¡La malena del Fondo! I aquella mateixa nit ja el vaig llegir de la primera página a l’´ltima. Em va agradar molt. És tan ric d’argument i està tan ben escrit que si no fos perquè em despertava molts records hauria dit que era una novel·la. Em recordà el llibre de Kirmen Uribe Bilbao-Nueva York-Bilbao,  que vaig llegir fa un temps i el recordo sovint.

Malena diu que el llibre el va escriure en sentir la necessitat de salvaguardar la memòria del que ella i la família han viscut, per deixar-ho als fills i als nets. La forta presència del pare -també lligat a les feines navieres, com el protagonista del llibre esmentat- ocupa un lloc principal. I la difícil relació d’ella amb la mare, la infància lligada amb les germanes i germans.. I el teló de fons d’uns anys difícils, de canvis, de lluita i d’obertura a un món nou. Tot viscut de manera profunda per la Malena, una noia de gran sensibilitat que malgrat el cops adversos que la vida li ha donat -com la mort del primer fill-, ho ha viscut de manera molt positiva, diria sense perdre la innocència de la nena que sempre ha mirat la vida amb il·lusió.

I deixeu-me que subratlli les vint pàgines dedicades a Santa Coloma en les que recorda uns anys que la van marcar profundament, sobretot les amistats. Per citar només uns noms que ella evoca anoto els de Carles i la Clara, la Nati i la Isabel, la Paqui i l’Afonso, l’Emiliana, la Isabelilla i el José-María, o el Manolo i la Llita i, sobretot, la Chelo -que no era del Fondo, i que va conèixer quan intentà fer-se religiosa en les Hermanas de la Sagrada Familia de Burdeos, i amb ella va venir a Santa Coloma, enviades les dues per per les monges.. Preciós el record que dedica a l’Oriol Badia, amb les memorables trobades al seu pis del Fondo Alt. En resum, els amics, els llocs -l’estimada Galícia “del Noroeste”!, la gent, els paisatges; un tresor que ara l’omplen de felicitat.

He llegit el llibre amb enorme nostàlgia, evocant uns temps atzarosos i molt rics.