Un altre tema del qual m’agradaria que moltes persones diguessin què en pensen. Però em figuro que ningú es decidirà a parlar-ne perquè la gent no acaba de creure en l’important que és que l’opinió del poble afori a la superfície. De fet hi ha pocs mitjans que ho facilitin; els diaris abans dedicaven una pàgina sencera a l’opinió del lector, però avui hi ha pocs diaris de paper, i els que es publiquen hi dediquen poc espai.
És un tema del qual n’he parlat molts cops però que no veig que susciti tant rebuig, com a mi. Em refereixo a la propaganda o als anuncis, en especial a la televisió. Si es penja en un diari passo pàgina i continuo llegint, però la tele m’imposa o veure el que jo no vull veure, o estar perdent el temps, com un estaquirot. M’anuncien un debat. O una conferència. O una pel·lícula: i a dins hi colen els anuncis.
Moltes persones amb les que en parlo em diuen que la televisió és cara i que es necessiten els anuncis. Excuses com quan s’anuncià que es prohibiria fumar als bars, i la gent deia que els bars haurien de plegar, si perdien els clients fumadors. Una llei discutida però molt positiva, com la que s’acaba d’aprovar prohibint que els telèfons d’informació al públic mantinguin les desesperants esperes, abans que et contestin. Els negocis i les empreses que mantenen aquests telèfons, sovint amb màquines en lloc de persones, ho fan per evitar costos, però en detriment del meu dret a rebre una informació adequada!
Callem massa, i qui no plora no mama. Menysvalorem l’eficàcia que tenen les paraules, quan, per poca cosa que ens semblin, quan moltes coincideixen es converteixen en una riuada imparable.
A mi em succeix el mateix amb el rebuig als anuncis a la televisió. Però penso que el factor econòmic que hi ha al darrera és un argument fonamental. Les despeses, no menors, que suposa un canal de televisió s’ha de finançar d’alguna manera… L’única cadena que no emet anuncis a l’estat español, des del 2009, és TVE. És una cadena pública, i per tant ja tenim clar d’on surten els diners per financiar-la, i ningú no s’ha queixat gaire sembla… T’imagines alguna cosa semblant que planteges el govern de la Generalitat sobre TV3? Buf! Altres serveis audiovisuals que no emeten anuncis (o en menor mesura) són aquells que calen una subscripció per fer-ne ús (Nertflix, Amazònia Prime, Movistar +, etc.). Però tots els que jo conec que emeten en obert, no tenen més remei que recórrer a la publicitat, igual que fan tantes ràdios.
Amb això no vull dir que m’agrada, però en certa mesura o entenc. L’alternativa és o bé pagar per serveis lluites de publicitat, o una altre pràctica que faig sovint, és visualitzar el contingut en diferit ( TV3 a la carta per exemple ) i passo a velocitat alta la part d’anuncis.
Així i tot penso que el futur del consum de producte per TV està en procés de canvi, només cal veure com consumeixen els joves, i que en un futur pagarem per tot allò que volguem consumir i ho veurem com una cosa normal, com ja passa amb els partits del Barça…
Enllaço amb un altre tema relacionat, i és la publicitat abusiva i invasiva quan es navega per alguns llocs d’internet…
Forta abraçada!
Em molesta que em sortin anuncis.
Quan nessecito alguna cosa ja la busco