A la xarxa al WhatsApp hi ha un grup anomenat Amics de Jaume. Aquest Jaume soc jo, i el grup es va crear quan vaig caure greument malalt i vaig estar unes setmanes a l’hospital. Un bon mitjà, el WhatsApp , per donar a conèixer l’evolució de la malaltia a les persones que s’hi interessaven, un servei que alhora que responia a qui n’estava interessat, descarregava els familiars i amics més pròxims de la molèstia que és atendre un seguit de trucades, potser diàries.

Quan vaig sortir de l’hospital vaig demanar que l’esborressin el grup, la funció per la que s’havia creat ja no vigia. Però persones diverses van demanar que el grup es mantingués perquè serviria per facilitar el contacte de persones del cercle que s’ha anat formant amb l es persones amb les que hem coincidit en llocs difenrens, com de la família, de la parròquia del Fondo, de l’església colomenca, de Grama i Fòrum-Grama, del CEP, de l’Ajuntament… La idea era bona i vam decidir mantenir Amics de Jaume.

Però després del temps que se sosté, crec que el resultat és minso. La gent, en general, no parla del que viu. Ni comenta el que escriu alguna que altra persona. I el WhatsApp acaba sent com un lloc on es pengen vídeos, fotos, postals i articles… sense ni dir per què ho envien. I no és  que pensi que WhatsApp sigui un lloc per escriure gaires coses. Però sí per deixar sentir la veu, com quan dues persones ens creuem un instant al carrer, que ens saludem i comentem ni que sigui breument i amb vivesael temps que fa.

Cas de mantenir Amics de Jaume, qui hi entra ¿no podria personalitzar una miqueta més el seu missatge?O pensem si val la pena sostenir el grup.

‘