Per Sant Jordi vaig entrar a la llibreria amb una petita llista dels llibres que volia comprar-me. Anava cap als clàssics, l’Eneida, una nova traducció de l’Antígona de Sòfocles… però em cridà l’atenció el títol d’un llibre: “Els viatgers de la gran anaconda”. El recull d’una pila d’entrevistes que en bon nombre vaig seguir anys enrere per Catalunya Ràdio, unes entrevistes de Toni Arbonès a diferents viatgers autèntics; no a turistes que amb el bus recorren un país i tornen a casa carregats de fotos… però que potser ni tan sols han parlat amb un natiu.

No crec que el llegeixi tot, el llibre, ni tot seguit. Serà de tant en tant, com qui fa una escapada d’uns dies per canviar d’aires. Ahir, per exemple, vaig llegir l’entrevista que va fer a l’etòleg Jordi Sabater Pi, conegut perquè va ser qui salvà de morir el Floquet de Neu i el donà al ZOO de Barcelona. Una anècdota; però l’interès del relat és l’explicació que l’etòleg fa de la vida dels goril·les, del poc que els coneixem, del molt semblants que són dels humans.

Viatjar per conèixer el món i per sortir del nostre encasellament, interrelacionant-nos amb persones diferents, amb els animals i amb la natura i. Alhora que coneixem el món, ens coneixem a nosaltres mateixos. I una recomanació: viatjar portant una llibreta i un llapis, per prendre notes del que veiem i copsar-ho millor.

No hi ha dubte que el món és molt ric, pels qui saben acostar-s’hi.