Per tercera vegada en pocs dies haig de parlar del Barça femení perquè el partit que va jugar ahir a l’estadi blaugrana, amb més de 90.000 espectadors, fa història, i mostra lo important que és, per Catalunya, el club de futbol del Barça, ara en la versió femenina!
¿Quanta gent haurà seguit per televisió el partit, a Catalunya i a mil llocs del món? Un partit magnífic, amb una gran victòria, i contra el rival de sempre. I amb tot el què significa, per a les noies, aquesta equiparació amb l’equip masculí. A més de la bellesa d’un joc perfecte hi ha l’empoderament de la dona en el camp d’un dels esports més valorats arreu.
I a mi em fa particularment il·lusió que això ho hagi aconseguit seguint el model de l’equip masculí, heretant, des del primer moment, l’estil de joc al qual el Barça masculí ha arribat al terme d’un procés de més de cent anys, i, especialment, fent seva la genialitat de Johann Cruyff i l’excel·lència de joc del Barça de Pep Guardiola.
Que lluny que podem arribar caminant junts homes i dones!
Fa algun temps que m’agrada seguir els èxits d’aquest excepcional grup d’esportistes que són el primer equip femení del Barça; i el fer-ho m’evidencia un fet que en els meus anys de professor d’educació física i entrenador de voleibol he observat… I és que les noies i dones viuen la competició d’una forma molt més sana i positiva. Veure jugar aquest Barça meravella a nivell tècnic/tàctic però alhora transmet un bon rotllo i fair play impressionant. El mateix que a les meves classes, quan fem alguna activitat/joc competitiu, elles gaudeixen i riuen, mentres ells entenen aquest rivalitat incloent-hi tot sovint dosis de violència física o verbal. Curiós…