El meu nebot Manel es va fer ressò del meu capvespre de fa tres dies en el que evocava el meravellós paisatge del Parc Nacional dels Ports. Ell al·ludia a l’excursió que va fer en bicicleta per la Via Verda que va fins a Xerta . Em va fer il·lusió que elogiós aquest paisatge, un, per mi, dels més bonics de Cataluya i, probablement, força desconegut. De seguida vaig pensar que li dedicaria una altra glosa i encara penso escriure’n una tercera, per comentar l’estada que hi va fer Pablo Picasso.
Avui em limito a penjar vuit fotografies, una simple degustació del paisatge, amb un apunt fotogràfic sobre el poble, una aproximació a l’espectacular orografia –amb el joc harmoniós que juguen la roca, l’aigua, la vegetació i el cel, i un apunt dedicat a la vinya i, com a punt final, una foto de l‘espectacular i vella olivera, una de les més monumentals de Catalunya.
El meu nebot Manel parla de l’excursió amb bicicleta; estaria bé que ens enviés alguna fotografia de la ruta, que jo només vaig veure anunciada, i que no sé ben bé per on passa, m’imagino que pel Matarranya (la Franja) i l’Alt Camp.
¡Veure el terreny i assaborir el paisatge! Una deliciosa manera d’identificar-te amb el país.
La ruta en bicicleta ressegueix l’antic recorregut de la Via de la Vall de Zafán, que unia Saragossa i Tortosa. Jo encara hi havia anat, per aquest ferrocarril, acompanyant a mon pare que anava a pintar per estos pobles. Va desaparéixer als seixanta. Ara hi ha una via verda que prové de Puebla de Hijar i acaba a Tortosa. El tros de la Terra Alta, d’Horta de Sant Joan a l’estació de Benifallet és molt bonic i passes per una munió d’antics túnels, on has d’anar ben equipat, amb un frontal que faci força llum. Et pots aturar a La Fontcalda, on et pots banyar als gorgs del riu Canaleta. Som a la serra de Pàndols, on va morir tanta gent a la batalla de l’Ebre. Per cert, la gent d’aquí en diu “Lo Port”, així en singular. Les fotos del Jaume són de la banda de la Terra Alta, però la vessant que dona a Tortosa també paga molt la pena, amb els vistes esplèndides des de Caro o la Mola Castellona.
Jo fa uns 10 anys vaig fet la ruta circular dels Estels del Sud, són 5 dies donant la volta al Massís i pujant pel Matarranya i passant pel Mont Caro.
Sense paraules. Preciós
Hola Tiet!
Fotos poques… tinc un vídeo, però certament no llueix gaire el paissatge doncs el dia era lleig…
Una abraçada!