Unes ratlles, només, per unir-me de lluny estant al comiat de l’amic Robert. Una celebració “cristiana i festiva”; jo afegiria profundament humana, tal com era l’amic. I com és i com el recordarem sempre més.
El comiat tindrà lloc a la seva estimada Segarra, al seu poble Guissona, a la seva casa la Teuleria Cama i, de ben segur, l’acompanyarà una bona colla d’amics i amigues d’arreu per on ha passat, fent el bé; molt espscialment de la seva estimada Santa Coloma.
Aquí, a Barcelona, fa un dia tristoi, un cel tapat i una pluja persistent. En el parlar dels humans despistats diríem “un dia dolent”, i potser a la Segarra encara ho és més. Pero en realitat un dia esperat i desijat després de mesos de llarga sequera. El misteri de la vida! “Si el gra de blat no mor, no dona fruit”, va dir Jesús. El Robert ha mort, ha acabat feliçment la cursa de la seva vida i ara li toca rebre la corona per haver-la dut a bon terme.
Que descansi en pau!, i que el seu record i l’enyorança ens el facin encara més present.
Va ser mestre meu…A primaria… Ja voldria jo tenir la meitat de motivacio i forca que ell destilava…Gran Professional i Excel.lent huma. A mí i altres ens deixa un llegat únic!!!
Sempre el recordaré alegre i actiu. Amb la també enyorada Mayte van ser durant molts anys el motor de les Aules, on sempre ens feien un forat perquè hi participéssim els “locals”. Eren un mirall per als qui veníem al darrera. En Robert representa, entre altres facetes,uns mestres, unes famílies i una escola que han marcat un abans i un després. Sempre bonhomiós, sempre saludant amb aquell “Ei pubilla!” tan seu.