Al capvespre d’avui se celebra a Santa Colona l’assemblea general del Centre Excursionista Puigcastellar. M’agradaria assistir-hi però l’horari no m’ho fa possible. M’agrada assistir-hi cada any perquè durant l’acte les seccions expliquen les activitats que han fet al llarg de l’any, i avancen els projectes pel curs vinent. I m’agrada perquè sento, pel CEP, una gran admiració. Fundat ara fa 75 anys, tant avui com en els difícils temps de la dictadura ha mantingut viu, a la ciutat, els valors del poble català, la llengua i el coneixement de la nostra història. I ha treballat per la ciutat, defensant objectius tan importants com la recuperació del riu Besòs i la realització del parc de Can Zam.
Avui, a més, desitjava ser present a la trobada per fer costat a l’amic Albert Noguera que, seguint el reglament de l’entitat, deixa el càrrec de president, que ha vingut exercint amb molt d’encert per la seva capacitat d’infondre a les diverses seccions el goig de treballar al servei dels socis i de la ciutat. Noguera ha pres part en altres activitats de la ciutat. Durant molts anys va formar part de la desapareguda revista Fòrum-GRAMA, en la que deixà una colla d’excel·lents articles sobre la Santa Coloma del segle XIX. En deixar el càrrec el substituirà l’amic Ferran López, que també s’ha distingit per la pila de treballs per la ciutat que ha dut a terme, dels quals assenyalo la participació molt activa en els Debats de Santa Coloma.
És una sort que a Catalunya hi hagi centres com el CEP que treballen per la seva ciutat i per la salvaguarda dels valors del nostre país, i que ho facin impulsant el coneixement de la natura, de la mà de l’excursionisme.
Agraeixo molt la teva glosa d’avui, amic Jaume. I l’agraeixo no pas per la menció que fas de mi, que també, sino pel que significa pel CEP. Moltes gràcies!
Estic segur que la propera Junta del CEP sabrà restar a l’alçada de l’anterior, en la que, sortosament continuaran implicats l’Albert Noguera i en Ramon Jordà, alhora que una dona, l’apreciada Núria Hoyo, recull la vicepresidència de l’entitat.
En realitat, la junta del CEP manté aquell estil de responsabilitat colegiada, coral, tant allunyada del presidencialisme.
Lamento que aquest cop no hi puguis assistir, però pots estar segur que hi tindràs un lloc en el nostre pensament. Una abraçada.
Gràcies Jaume per la glosa d’avui…, sobretot per les paraules adreçades al CEP d’on n’ets soci des de fa molts anys. Com bé dius, ha mantingut des dels inici els valors de la muntanya, natura país i Santa Coloma. Avui deixo de ser president després de gairebé 12 anys, on el càrrec és més aviat representatiu de cara enfora, i en el que es fa de dinamitzador o coordinador d’una entitat tant polièdrica com el CEP, amb diverses seccions i sensibilitats.
Celebrem els 75 anys gràcies a tots els que al llarg dels anys han passat pel CEP. Felicitats!
Sí, tenim molta sort que hi hagi entitats com el CEP que fan una tasca enorme de cohesió social i de cura del bé comú. I sobretot tenim sort que hi hagi qui vulgui dedicar una part important del seu temps, de la seva vida, a aquestes tasques, tinguin reconeixement o no, se’ls agraeixi o no, vivint bons moments o bregant amb incomprensions i amb crítiques. També m’hauria agradat ser-hi aquesta tarda, entre altres motius perquè em compto entre els qui celebrem els 25 anys com a socis. Moltes gràcies, Albert i Ferran. I una forta abraçada a tota la gent del CEP.