Avui torno un cop més al programa Els Foraster però ara no tant per lloar-ne la seva qualitat, sobretot humana, sinó per fer una pregunta: qui hi ha darrera d’un fenomen com el de Paüls en el que la població sencera és aficionada a la música? Al llarg de la meva carrera em vaig trobar en ocasions semblants. Recordo que quan em relacionava amb la joventut pagesa del Penedès, d’entre els molts nois i noies amb els que em reunia em cridà l’agencio un grupet que venia d’un dels pobles més petits de la comarca, totalment rural, que es destacaven pel seu seny i la seva iniciativa. Un dia que els lloava, admirat, un home de l’Acció Catòlica de Vilafranca em va dir: “Oh, és que al poble han tingut una pila d’anys una mestra extraordinària!”.

Un altre cas que també em cridà l’atenció va ser el d’Islàndia. A través del meu germà gran, que hi tenia una amiga filatèlica, vaig saber que en un país amb tan pocs habitants i un clima tan fred, la gent s’havia aficionat a escriure i que “tothom” feia escrits que els enquadernava en format de llibre, i se’ls passaven i els comentaven. Una idea que em dugué a proposar que l’adoptés Santa Coloma, i que fos coneguda com la Ciutat dels Llibres i de les Flors.

A Paüls ¿qui ha encès l’afició a la música? ¿Hi ha hagut un bon músic que els ha encomanat aquesta afició? ¿O un mestre, o el rector del poble? Al programa d’El Foraster no solen sortir ni politics, ni mestres, ni capellans. Suposo perquè compleixen amb el seu ofici però no deuen incidir en l’ànima col·lectiva de la població. Com sí que fa el programa, encara que només sigui durant les quaranta-vuit hores que el Quim Masferer  i l’equip de TV3 són al poble.

No tot són els carrers, l’enllumenat, la sanitat, la salut, certament coses importantíssimes. Cal pensar en l’ànima!, que els pobles també en tenen.