He rebut via WhatsApp el magnífic article de Montse Santolino que tanca la segona edició del llibre sobre el Pla Popular, acompanyat de la fotografia amb la que encapçalo la glosa d’avui. Entre d’altres reflexions molt interessants que fa Santolino subratllo aquesta: “Avui seria impossible parir un pla com el del Pla Popular perquè molts dels factors que es van donar llavors no es donen avui, però sobretot pel monopoli que exerceixen els aparells tècnics dels ajuntament de tots els temes urbanístics, i perquè molts polítics que continuen lloant la lluita veïnal d’aquells anys, al mateix temps coopten, neutralitzen, menyspreen i torpedinen a consciència les lluites veïnals actuals”.

Ho subratllo. I encara ho diria més fort. Una política que he denunciat moltíssimes vegades, i que he exemplificat en el fet si es vol pet però que n’és el retrat: en la nostra ciutat sembla que no hi ha cap altra personatge que l’alcaldessa, en els nombrosíssims papers que edita l’Ajuntament: notificacions, programes d’actes, butlletins de barri, fulletons i targes… sempre hi surt la foto de l’alcaldessa.

Demà m’hi estendré. Avui m’aturo contemplant la foto que vaig fer l’any 1976 quan en plena elaboració del Pla Popular els veïns vam netejar el solar en el que avui hi ha l’escola Wagner. Mentre els homes, les dones i el jovent netejaven el solar i hi clavaven un cartell que hi reivindicava una escola, em van sorprendre les tres nenes i el nen de la foto que pintaven en el mur del carrer Beethoven que tancava el solar la reivindicació de més flors.

¿Com pot ser que un ajuntament democràtic no mimi les iniciatives de la gent, i deixi que vagin morint?