Penso en l’enorme canvi que ha donat el tractament de la malaltia mental, que pateixen les persones que abans se les coneixia amb el nom de bojos. Em preocupà de molt jove, encara alumne de batxillerat, al llegir el famosíssim llibre de Maxence van der Meersch, Cuerpos y almas, una lectura escruixidora, amb la descripció de les malalties de l’època i i els seus protagonistes, els metges, amb les teràpies que s’aplicaven, algunes molt noves i, d’entre elles, algunes molt salvatges, com el tractament de la demència aguda amb mètodes tan agressius com les descàrregues elèctriques.
Un cop a Santa Coloma –molts anys després– en vaig parlar sovint amb el metge amic Carles Viñas, que m’informà que als malalts mentals se’ls començava a tractar com a malalts i no com a bojos, (amb la càrrega pejorativa que tenia aquesta paraula); no com persones no sé si dir pertorbades o, fins i tot dolentes, perquè en certs casos la malaltia els feia agressius. En visites que havia fet a la Clínica Mental encara havia vist les reixes de les finestres del gran mas Torribera, on tancaven els malalts violents, en torn del qual es construïren els magnífics pavellons noucentistes de la Clínica Mental, promoguda per Prat de la Riba, quan era president de la Mancomunitat de Catalunya.
De fet, els malalts han anat abandonant la clínica per integrar-se a les seves famílies, i Iels pocs que hi van quedar –i que encara hi són, almenys durant un temps– surten cada dia del recinte i baixen a la ciutat, i freqüenten determinats carrers i fins es fan clients d’alguns veïns. Al local de Fòrum-Grama en venien dos, i a un fins i tot li vam fer una entrevista. A mi em saludava quan em veia pel carrer d’un tros lluny, tot dient amb grans crits “el senyor Surinyac és el més gran escriptor del món” i, en dir-li jo que no, deia “doncs de Catalunya”, i com que jo afegia que tampoc, ho rematava dient “de Santa Coloma!”.
És magnífic que la ciència ens faci conèixer aquesta malaltia i el que és més meravellós és que la medicina tracti aquests malalts com a qualsevol altra persona, i que s’integrin a la societat.
Sigues el primer en comentar on "‘Cuerpos y almas’"