Em feia molts il·lusió anar a la manifestació a favor del català a l’escola; ho tenia fàcil perquè passava per davanrt de la Residència i es dirigia l’Arc de Triomf, només a tres mançanes d’on visc. Però al mati, a l’hora de l’esmorzar, la germaneta Isabel ens ha notificat que des d’avui es restringeixxen les sortides, amb el ben entès que les persones que surtin hauran de permanèixer confinades a l’habitació tres o quatre dies, fins que la prova d’infecció de covid surti negativa. No ens ha conretat què s’entén per sortir, però evidenment participar en una manifstació segur que n’és un exemple.

Però quan estava a l’habitació m’han cridat que baixés, que tenia visita, i la madre –que ja m¡esperava– m’ha fet entrar a la sala d’ctes ere nava a cercar els visita. No una, ni Ni dos, sinó un grupet, i cm ue esperaven a venir m`he dirigit a la porteria i m’he trobat no un, ni dos persones sinò un grup de Santa Coloma, del Consell local de la República. Quina alegria! M’he emocionat i he experimentat el goig de sentir la comunió amb uns amics de la ciutat que estimo, que lluiten per un objectiu tan bonic com és fer una Catalunya indepedent perquè, lliures, poguem fer un país bo per a tothom.

El meu agraïment més profund, pel gest d’aquests amics.