Hi ha persones que es queixen que als noticiaris només s’emeten coses dramàtiques, desgràcies i situacions que en veure-les, t’encongeixen, perquè a més no saps què pots fer-hi. Potser tenen raó, que no es parla de les coses bones, que també n’hi ha moltes, i, sobretot, de la incidència positiva que les petites accions individuals, juntes, mouen els governs i les institucions importants a cercar les solucions.

Penso en el problema del canvi climàtic. Avui, les nacions del món, les més petites i pobres i les més riques i poderoses porten hores, a Glasgow, cercant aprovar mesures eficaces que aturin la destrucció del Planeta. El que també s’hauria de ressaltar són les petites accions de la bona gent, en les que els joves i els nens i nenes han tingut un paper principalíssim i que, amb la seva insistència, estan forçant que els grans hi posin remei. Els espectadors solem dir massa sovint que no hi a res a fer, i llavors no fem res. Però d’acord amb la consigna dels ecòlegs és actuant en el petit terreny que trepitgem, que canviem el món mundial.

El curiós és que repasses els WhatsApp que envia la gent amiga, i t’adones que la majoria de comentaris són sobre la maldat de la gent que mana, sobre la corrupció dels polítics, sobre l’avarícia dels grans capitalistes… enlloc de fer-se ressò del molt que fa la gent petita per millorar el món.

Oblidem massa que la mirada positiva crea optimisme i que l’optimisme mobilitza la gent.