Ahir em van posar la tercera dosi de la vacuna anti-virus. Total va ser mitja horeta: deu minuts d’espera, els quatre minuts de la punxada i el quart d’hora de repòs. Però ¡quin miracle més gran! Ja avui gràcies a la vacuna estem sortint de la pandèmia. Jo ja gairebé ni me’n recordo del mes enclaustrat al pis, rebent el menjar dels serveis socials de l’Ajuntament, ni dels mesos de després sortint de casa per comprar els queviures al pakistaní, rentant-ho tot amb aigua calenta i sabó desinfectant. I quants morts! Avui saludaves un conegut, demà una amiga, i dies després et comunicaven que havien mort!

La vacuna ha frenat la pandèmia i si no hi ha una mutació important del virus aviat podrem fer vida normal. El que no sé és si la societat es recordarà de l’immens treball que hi ha hagut de part del personal sanitari –metges i metgesses, infermeres i infermers, auxiliars, personal de neteja, voluntaris i voluntàries… tota la gent que ha fet front a la malaltia! Autèntics herois, als quals mai agrairem prou el que han fet, exposant la seva vida.

I penso en el miracle que ha estat la descoberta de la vacuna, un pas que es preveia que tardaria anys i que gràcies a l’entesa de científics del món sencer s’ha aconseguit en pocs mesos. Hi hem de pensar, i valorar-ho convenientment quan estem acostumats a veure els aspectes negatius que es donen en la nostra societat, i que acaben fent que molta gent perdi tota esperança en la humanitat. Reconèixer la bondat, valorar el que hi ha de positiu –que és molt!– a més d’alegrar-nos, ens farà creure e la molta gent bona que hi ha al món.

Una fe que alimenta l’esperança.