Ahir un grup representant la Plataforma Serra de Marina i  Can Zam va anar a l’AMB a defensar la reivindicació del parc verd i frondós de Can Zam. Una reivindicació que ve d’abans dels ajuntaments democràtics i que amb la democràcia, quan el PSUC va guanyar les eleccions municipal als, no vam dubtar ni in instant d’incloure el Parc de Can Zam –com ja havia fet el Pla Popular–, en el programa aprovat per aconseguir la transformació de la Santa Coloma suburbial, en la ciutat d’avui.

Jo he escrit més de 100 articles, defensant el parc verd i frondós, fins a atipar-me’n. No entenc que una reivindicació tan sentida i que ve de tan lluny, l’Ajuntament, després d’escamotejar  el debat amb l’enganyifa de la creació d’un equip de savis que havia de dictaminar el futur del parc, ni ha donat a conèixer en el full informatiu municipal la nostra posició. No entenc la tossuderia de l’Ajuntament socialista, des que té l’alcaldia, de voler tirar un projecte tan important sense consensuar-lo amb els ciutadans que més es preocupen per Santa Coloma. Una política que ha exercit en altres projectes, i que hagut de baixar del burro davant l’oposició ciutadana. Va passar amb el segon cinturó, otant en contra de sotarrar-lo; i ha passat en el parc de la Bastida,  on volien crear una illa de cases amb gratcel inclòs. I ha passat recentment en el passeig de la Salzareda, on han hagut d’abandonar un costós projecte a punt de fer les obres, per l’oposició de la gent… I darrerament han destinat la CIBA a la dona –l’equipament més idoni per fer un centre com el de Can Fabra– sense consultar-ho a la població.

I que no diguin, com va escriure l’alcaldessa en un reportatge d’El Punt-Diari, que defensem un projecte antiquat, que Can Zam s’ha d’omplir-se equipaments multi-usos usos (que en qüestionen el genuí caràcter d’un parc verd i frondós), quan avui dia l’objectiu primer és la naturalització de les ciutats i es multipliquen els parcs i els jardins. En un dels meus articles fins i tot vaig demanar a l’alcaldessa –amb qui tinc una bona relació– que muntem un debat públic en el que ella  defensi el projecte municipal i jo, el parc verd i frondós.

Per què no? I que després, els assistents votessin.