Fa tretze dies que soc a la residència de les Germanetes del Pobres, enfeinat amb el trasllat, en establir-me mínimament al nou lloc i adaptar-me al horari i als costums de la casa. Des del 13 de setembre que no escric al capvespre. Sobretot, però, perquè aquí no he pogut connectar-me al wifi, fins que ho he aconseguit amb l’ajuda del bon amic Eugeni Madueño. Escric avui amb l’esperança que ara ho pugui fer sense gaires interrupcions.

Em venen a la ment molts pensaments. La nova experiència de viure a la residència és  rica en anècdotes i també en reflexions més profundes. Però l’actualitat de fora m’impacta més. Com a simple anècdota –que té un transfons que ja dura massa–, hi ha hagut l’empresonament del president Puigdemont. ¡Quina forma de fer el ridícul del govern d’Espanya! Per morir de riure si no fos que és una mostra més de la rabiosa i verinosa política espanyola, en la seva obsessió per acabar amb el procés independentista de Catalunya. I, també en el cap polític, hi ha el drama d l’Afganistan. Quant de dolor! Quina infàmia tan gran! Quin acarnissament contra les dones! I que aquesta política tan injusta es recolzi en una interpretació nefasta de la religió. 

I per acabar de pintar el quadre, l’erupció del vulcà de l’illa de La Palma. Per la seva intensitat, per la seva aterridora força i per l’imparable mal que fa, anys enrere diríem que és un càstig de Déu. I no, Déu ha creat l’univers amb les seves pròpies lleis i ens ha deixat a nosaltres que hi visquem, i que, respectant-ne la seva harmonia, hi bastim la nostre casa. Quan no ho fem així, és la Terra que explota i ens deixa esbalaïts, i impotents.

Idees per reflexionar, ara que entrem en la dolça estació de la tardor.

N O T A:

Aprofito la reaparició del capespre per saludar les lectores i lectors que el segueixen. Escric pensant amb ells; són en gran part els meus amics i amigues invisible o ocultes, que constitueixen el petit cercle que ens integra a l’amistat universal, a la qual estem cridats tots els humans. Un cop més, us dic que sempre que ho desitgeu podeu penjar-hi el comentari o l’escrit que volgueu. I afegeixo que us agrairé que convideu les persone que cregueu que els pot interessr el capvespre, que se’n facin seguidors, omplint la casella de la columna del costat, amb el seu correu electrònic. El seu nom i cognom resten sempre ocults per a tothom.