Vaig seguir la discussió de TV3 sobre els zoos: als defensors del seu manteniment com un mitjà de coneixement i aproximació als animals, i als qui els ataquen com una herència del colonialisme. Uns i altres estaven d’acord que els animals en els zoos tradicionals encara viuen en uns hàbitats que tenen poc a veure amb els seus llocs naturals,.

Quan he visitat nostre zoo la veritat és que m’ha fet angoixa, sobretot la contemplació dels animals més grans i més salvatges: els hipopòtams, els tigres, els lleons, les jirafes… els elefants. Físicament se’ls veu com envellits, conseqüècia de viure en espais tan petits. Cosa que afecta tots els animals dels zoos i fins i tot em fa pensar en els animals de companyia, condemnats a viure la major part d’hores en un pis. De casa estant veig dos gossos d’un veí meu que els té al seu petit terrat, on hi passen tot el dia dormint, jo diria que solemnement avorrits.

Afortunadament avui ja disposem de magnífics documentals que ens mostren, amb una proximitat increïble, animals de tota mena, i en situacions impensables. ¿Bastaria perquè els humans coneguem la riquíssima fauna? La veritat és que no sé què dir. Que els animalets de companyia semblen molt feliços és indiscutible i que els seus amos se’ls estimen molt, també. I que gràcies als zoos veiem uns animals que mai tindríem tan a prop?

Del que no dubto gens és que tots els éssers vius tenen dret a una vida digna, i que els humans els hem de respectar!