Va ser emocionant la sortida de la presó, dels nostres presos i preses polítics. Víctimes d’una fragant injustícia, de la seva boca no sortí cap paraula d’odi ni de defalliment, sinó sentiments d’agraïment al poble català, que els ha estat fent costat. I la reafirmació que “ho tornaran a fer”, que no es rendeixen ni es retiren sinó que continuaran lluitant per la llibertat de Catalunya.

¡I el ridícul que fa el govern espanyol, i la seva mala bava al descobert, presentant-se com la magnanimitat i pregonant la voluntat de solucionar el problema català i, alhora, afirmant taxativament i molt clar que ni amnistia ni referèndum acordat. Que aquestes coses no caben en la Constitució i que “res de res fora de la Llei”.

Però Europa no pensa així ni parla només dels nou presos. Els drets humans valen per a tots els ciutadans i ciutadanes. I, més que Europa és el poble que fa seu el crit de Cuixart, “Ho tornarem a fer”. I ho farem no en taules de diàleg de les quals se’n pot treure ben poca cosa –més enllà de demostrar al món la nosta bona voluntat d’una entesa democràtica– sinó que ho farem des del carrer.

La flama del Canigó és una bella imatge de la nostra estima de la llibertat.