Quan anava encara a col·legi la lectura del llibre de Jules Verne Viaje a la Luna em va entusiasmar, i no em va costar gens creure que un dia l’home arribaria a la Lluna. I, passats una pila d’anys, vam veure el primer astronauta que posava els peus en la Lluna i d’aleshores ençà, ja no ens estranya res. La capacitat de la ment humana és enorme. Aquest viatge d’ara a Mart ja el veiem com la creació d’una estació, que ens permetrà anar més lluny, en l’exploració del cosmos infinit.

Recordo haver llegit que un dia els humans ens hi establirem, quan ja no capiguem a la Terra. I ahir escoltava –seguint el documental sobre Mart–, que ja es preveu que en aquest decenni s’hi establirà una bona colla, i en el decenni següent, abans de 50 anys, un milió.

Hi ha moltes persones que diuen que gastar tants diners amb aquestes aventures és perdre el temps, que el que caldria és emprar-los per arreglar la Terra, per acabar, per exemple,  amb la fam… Des de la NATO responen que les despeses militars són enormement superiors a les dedicades al viatge a Mart, i que els diners que es destinen als exèrcits tenen com objectiu matar. El cert és que viatjar pel cosmos aguditza la intel·ligència humana de forma extraordinària, i que els avenços tècnics de seguida s’apliquen al nostre dia a dia.

No és frenant els avenços prodigiosos de la ciència que la vida a la Terra millorarà, sinó acompanyant-los amb un creixement similar de l’ètica universal.