Per als qui ens agrada el futbol veure jugar el Barça femení és una delícia. Em recorden el gloriós equip de Pep Guardiola, un joc intens des de l’inici fins al final, amb unes passades precises, un ritme veloç, sempre endavant, i rematant cada pujada amb un xut. Segur que a no tardar aquest equip arrossegarà moltes persones, i que de retruc repercutirà en l’equiparació de l’esport femení amb el masculí.

Un fet molt positiu, més enllà de les tonteries que vaig sentir dir fa uns dies a una noia periodista i a una professora de sociologia, ja jubilada, que comparaven la manera de jugar d’elles amb la dels nois, lloant el joc d’elles per l’alegria amb què juguen;  i ho atribuïen a que ho fan pel goig de jugar i no com els nois, que, segons elles, els mou l’afany de guanyar diners…

A mi aquesta mena de competència, aquesta oposició que se sol fer enfrontant homes i dones no m’agrada gens. De fet, si les noies del club del Barça juguen tan bé és perquè han arribat al futbol quan el futbol masculí del Barça porta més de 100 anys jugant, i elles hi entren de la mà de la Masia, que els ha inculcat l’estil de Johan Cruiff, que tan bé els transmet el seu entrenador, en Lluís Cortès. Fatalment, això dels diners també els arribarà a elles perquè vivim en una societat en la que el diner ho tenyeix tot. De fet, ja reclamen l’equiparació salarial amb el futbol masculí.

¿Per què no alegrar-nos que tant el nois com les noies futbolistes col·loquin alhora i molt amunt!, l’equip del Barça, que ens representa a tots?