Un cop elegit Pere Aragonès president de la Generalitat i consolidat el govern, apareixen els dubtes –del costat independentista– de si l’entesa de Junts, ERC i la CUP serà prou sòlida, i de  si no es menysté l’1 d’Otubre, que és el momentum decisiu del camí que ja hem fet. És clar que aquest govern no és el que jo hauria volgut. Però davant la possibilitat d’unes noves eleccions, el pas donat em sembla molt positiu.

Perquè l’escissió en la situació actual en la que la pandèmia i les baralles dels partits ha desmobilitzat la gent, hauria estat molt pitjor. Confio en la bona voluntat del nou govern, en la il·lusió de la gent d’Esquerra, en la determinació de Pere Aragonès, en el seguiment vigilant i atent de la CUP i de Junts, i, sobretot, en el protagonisme del poble i, en especial, en el govern espanyol que, amb la seva resposta aberrant i repressiva, sense voler-ho, avivarà la confrontació que molts ciutadans i ciutadanes defensem per forçar el referèndum pactat que ens ha de dur a la independència.

I estic content, molt content! perquè un estat nou, amb una constitució nova, moderna, progressista consagrarà en el nostre país els valors popis d’una república. Molts cops els ciutadans veient les injustícies de la societat i el patiment dels més desfavorits ens entristim en sentir que individualment no podem fer gairebé res per canviar la situació. En canvi, fent un país nou, amb una constitució inspirada en els valors humans, contrbuirem a fer una societat justa, solidaria, culte…

Quina felicitat treballar per un país bo per a tothom!

N O T A: us recomano molt que llegiu l’Editorial de Vicent Parta del VilaWeb d’avui.