11 xiprerets

Dels dotze xiprerets que em van sortir un es va morir i els altres fan camí, ara com ara diria que amb prou salut. Set són fills del xiprer de casa dels amics Lluís i Mayte i quatre –els de la fotografia que encapçala la glosa– han nascut d’un xiprer de la Residència Torribera; un arbre de mena més alta i més robusta.

Tots quatre van sortir de deu llavors plantades en un mateix tetrabic i fa una setmana, tres els vaig trasplantar envoltats amb terra, i no he vist que s’hagin ressentit del trasllat. Però abans d’ahir un tetrabic em va caure i amb el cop que donà, l’arbet es desprengué de la terra i quedà absolutament nu. És com el veieu en la foto del costat, l’he replantat i no sembla que se n’hagi ressentit.

Veure’l tan poca cosa m’ha meravellat, com ja he escrit altres vegades: ¡el miracle de la vida! Que una cosa tan petita i aparent tan simple, tan esquifida, que a través d’una arrel insignificant i amb una mica de terra creixi, tregui branques, faci pinyes, es faci un gegant i es reprodueixi, sembla impossible.

No puc deixar de pensar en “el déu de les petites coses”, en la sorprenent meravella de la natura!

Sigues el primer en comentar on "11 xiprerets"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*