El documental sobre la violació de les monges per capellans que TV3 va emetre ahir desvela uns fets horribles, i et fa veure fins a quins graus tan baixos pot arribar la persona humana, fins i tot partint d’ideals tan elevats com els que encarna la religió. Les antigues monges explicant la seva dolorosa experiència trenquen el cor. Entrades en un convent creient respondre a la crida de Déu, i tenint el capellà com el representant d’aquest Déu, es veien sotmeses al tracte tirànic d’uns homes degradats, malalts o perversos, sense sentir-se capaces d’alliberar-se’n: la vergonuya i un sentiment de culpa les tenallava i, a més, –com confessa una d’elles– acusar el capellà li hauria semblat que era desprestigiar l’Església, a la que estimava.

El testimoni és molt dur, i tot i que algun capellà considerat progressista condemna aquestes violacions, i diu taxativament que aquests capellans haurien de ser exclosos del sacerdoci, es denuncia l’actitud de l’Església, del Vaticà i del propi Francesc, que només després d’insistir molt en la denúncia, ho condemnen, però evitant que el fet es faci públic.

Em sap molt de greu, que això passi. Ja molts anys enrere m’havia horroritzat la lectura del llibre Els dimonis de Loudoun, en el qual s’explica com el pare Grandier tenia sotmesa una comunitat de monges, a les que va fer creure que se salvarien del domini del dimoni donant-se a Jesús, a través de la relació eròtica amb ell. Sap greu que aquestes coses passin, Però crec que cal denunciar-les, encara que desprestigiï l’Església. Jesús ja havia dit que no hi ha cap secret que un dia no se sàpiga, i que la veritat ens farà lliures.

La persona bona, com més conegui el Mal (en majúscula) més enyorarà el Bé, i més lluitarà perquè aparegui la Bondat.