Dimecres Sant. S’acosta el dia que Jesús serà detingut, jutjat i condemnat i l’Evageli dona a entendre que Jesús ho preveia, com quan es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. “ Mentre era a taula se li va acostar la seva amiga Maria, germana de Marta, que duia una ampolleta plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. Els deixebles en veure-ho, deien: –De què serveix llençar-lo així? S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres’. Jesús els digué: “Maria, abocant sobre el meu cap aquest perfum, ha preparat la meva sepultura”.

Els deixebles li haurien pogut objectar: però tu no ens estat dient que el més important del Regne que vols fer és l’amor als pobres? Jesús se’ls avançà, dient-los: “De pobres sempre en teniu, en canvi a mi no sempre em tindreu”. Una forma subtil de fer-los veure que l’amor va més enllà de la compassió i del paternalisme, que sovint caracteritza la beneficència.

 M’agrada dedicar la glosa d’avui a Maria de Betània, sabent que contribueixo a fer real el que Jesús ja va dir: “Quan s’anunciï aquest fet Maria serà recordada per això que acaba de fer”. Un gest molt senzill, de cap utilitat, que els amics de Jesús fins el veien com un malbaratament.

Maria de Betània, en canvi, accentua la primacia de l’amor.