Encara falta molt perquè la igualtat ente dones i homes assoleixi el grau volgut. Una lluita que amb actituds com la de la gent d’extrema dreta s’agreja, i li dona de vegades l’aspecte d’una lluita entre homes i dones, en lloc d’una conquesta compartida i feliç. M’agradaria que se subratllés i celebrés el molt que ja s’ha aconseguit.

És un procés llarg  i costós perquè s’ha de donar la volta a un estil de vida que s’ha forjat durant segles, al qual la mateixa natura hi ha incidit fortament, en uns temps en els quals les diferències de gènere marcaven molt el dia a dia i, per tant, la societat. Encara recordo –per posar només un exemple, petit, però significatiu– el molt que em va costar ajuntar la JOC masculina (Joves Obrers Catòlics) i la JOCF femenina. Les noies s’hi oposaven! Però quan ho aconseguírem, la presidenta de l’associació fou una noia.

Que la dona entri plenament en la societat és un enriquiment fabulós. Ni que fos per un interès egoista tothom!, i en espcial els homes, hauríem de facilitar-ho i contribuir-hi! perquè tothom hi guanya. Un aspecte molt positiu, que hauríem de remarcar perquè la reivindicació de les dones fos vista no només com un dret, sinó també com un enorme benefici.

Com el goig que sento d’haver tingut sempre entre les persones amb les que he treballat, noies i dones d’una enorme vàlua.