Vaig trobar molt encertada la definició que Gabrieta Serra va fer de la violèncsia amb la que els joves s’enfronten a la policia. Una violència reactiva –va dir–, la reacció davant la brutalitat de la policia, i l’explosió de la indignació i de la ràbia que porten a dins, per  la vida sense horitzons que els ha tocat viure. Molta ràbia per moltes coses alhora (que en bona mesura també sentim els adults). Una societat injusta: la repressió brutal amb la que el govern espanyol ens tracta… i, a sobre, la castració que produeix la pandèmia. Només falta, per encendre els ànims, que en les manifestacions pacífiques s’hi infiltrin persones violentes.

És lamentable la mirada esbiaixada que en donen els mitjans de comunicació. Fan el més fácil i cridaner, que és motrar les càrregues policials i la resposta dels manifestans: contàiners que cremen, nois que tiren pedres, la noia ferida tombada a terra…  ¡Fins en les tertúlies es fan interrupcions per connectar un cop i un altre amb el carrer per mostrar els disturbis que es produeixen! ¿Per què no s’aprofita l’ldarull per parlar de l’abús dels jutges, per mostrar-nos el rei emèrit a Dubai, o per escoltar el que explica Bàrcenes sspobre el robatori el PP, o per veure els nostres polítics entrant a la presó i els immigrants naufragant en les nostres costes, i els manters esquivant la policía?

I una altra cosa: ¿per què insistir tant en la mala actuació dels mossos d’esquadra en lloc de mirar-ne les causes? L’1 d’Otubre el seu comportament va ser exemplar. I ho va ser perquè van seguir les ordres del govern català. Però mentre rebin les ordres de la Justícia espanyola, com odem esperar que no ens reprimeixin? I si a més la Generalitat no s’hi oposa ¿què té d’estrany que imperi la violència activa, provocadora de la violència reactiva?

Contra la violència estatal, ¡la desobediència activa de la gent amb la Generalitat!

Planter de xiprers. Ahir ja havien nascut sis xiprerets, però un ha mort i ara n’hi ha cinc. Un dels darrers ja s’ha desprès de la closca de la llavoreta. En la fotografia es veu la closca a terra, mentre que el seu germanet encara es baralla per treure-se-la. Sis xiprerets de quaranta llavors que vaig sembrar són molt pocs. ¿Quants veuran la llum?