El setmanari britànic The Economist parla dels falsos anàlisis que es fan del resultat de les eleccions del 14 F i sosté que qui guanyà és l’independentisme. Jo n’estic convençut i em sembla una estafa la insisència d’Esquerra Republicana quan accentua que guanyà l’esquerra, un mantre que identifica subliminalment el riquíssim contingut de la paraula amb el ERC. A fer-los el joc hi ha En Comú Podem, entussudit malaltissament en qualificar Junts com la dreta.
Per constatar que va guanyar l’independentisme basta fer números: els vots que van treure Junts, ERC i la CUP, que ja superen el 50 per cent, més els del PdeCAt i de les altres formacions independentistas que no tenen representació al Parlament. De fet, és la gentada que surt al carrer en les grans manifestacions i que va concorre al referéndum de l’1 d’Octubre. Jo hi vaig, i els meus amics també, i diria que la majoria de persones hi anem rere d’un objectiu comú: aconseguir la República Catalana.
Els Comuns insisteixen que mai pactaran amb Junts perquè és la dreta. Jo els preguntaria què entenen per dreta i per Esquerra més enllà de les etiquetes, com va dir Dolors Sabaté. Putin ¿és d’esquerres? I la Xina comunista, o Corea del Nord? Els conceptes tenen molts significats, i la realitat encara més. Els socialistes amb els que formen govern a Espanya i voldrien a Catalunya, són artífexs del 155, són responsables de l’empresonament i exili dels nostres polítics i de la judicialització de més de 2.000 ciutadans…¿I són l’esquerra?
Als escacs, les peces són inequívocament blanques o negres. En les qüestions socials i humanes el joc és enormement més complexe.
Fa vint dies que vaig sembrar 40 llavoretes de xiprer. Vaig dir que quan naixessin us ho faria saber, i que aniria informant-vos del seu creixement. Ahir el pimer xipreret va treure el caparró. Un veritable miracle!
D’acord, en això que el plantejament dels Comuns sobre Junts és, diguem-ne dogmàtic. Junts no és de dretes. Com no ho era tampoc el partit que va construir Jordi Pujol.En aquest cas i si ens atenem a la clàssica divisió esquerra/dreta més aviat el qualificaríem com un partit d’ampli espectre: centredreta/centre/centreesquerra, accentuant un o altre aspecte depèn de les circumstàncies. Pel que fa a Junts, diria que és un poti-poti, quant a la seva composició: Canadell és un neoliberal, claríssimament, mentre que Jordi Sànchez ha estat, és i serà (suposo) una persona clarament d’esquerres. Si ho mirem amb les dades, fredes i asèptiques de les enquestes, al darrer CEO els votants de Junts estan més inclinats cap a l’esquerra que cap a la dreta: CUP, 1,9 punts; Comuns, 2 punts;ERC, 2,3 punts; PSC, 2,6 punts; Junts, 3,1 punts; Ciutadans, 4,5 punts;PP, 5,1 punts; Vox, 5,6 punts. El centre seria als 4 punts, 1, extrema esquerra i 7 extrema dreta.
No coincideixo tant amb tu, en això d’ERC. Crec que també insisteixen en què s’ha superat el 50% d’independentistes. Una altra cosa és la conclusió que s’en desprèn d’aquest fet (conclusions totes plenament legítimes) o la insistència a llençar ponts (que jo comparteixo, encara que ara l’opció de govern que planteja ERC sembla que és inviable) entre el món independentista i el sobiranisme dels Comuns.