Al film Apocalypse now de Francis Coppola, adaptació lliure de la novel·la de Joseph Conrad “El cor de les tenebres, l’escena més impressionant és quan una nombrosa colla d’helicòpters bombardegen Cambodja, per acabar amb el tirà que esclavitza el país. Les imatges del film, tot i ser escruixidores, queden curtes al costat de les descripcions del llibre bíblic. Joan escriu, referint-se a una de les moltes revelacions que té, que “El cinquè àngel va tocar la trompeta, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau dels abismes; ell va obrir i en va pujar una fumarada com d’un gran fornal, que va enfosquir el sol i l’aire, i en van sortir unes llagostes que s’escamparen per tota la terra”. “Aquelles  llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra…”

Durant una pila d’anys el Mal semblarà dominar la terra. Sortirà un Anticrist, que emmetzinarà el cor dels homes i de les dones i amb tota mena de falsos prodigis els enganyarà. El diable i la gran prostituta, la perversa Babilònis, faran danys immensos. Els intèrprets del llibre pensen que Joan es referia a la persecució de que eren objecte els cristians per part de l’emperador Domicià, perquè no el volien adorar com si fos Déu…

Una de les escenes que a mi m’impressionen més és la de la dona i el drac. “Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap  una corona de dotze estrelles, esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part”. I aparegué “un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes, es va aturar davant la dona que havia d’ifantar per devorar-li el fill així que nasqués”. Els biblistes pensen que la dona representa la naixent comuniitat cristiana, l’Església. I hi podem veure també la humanitat!, que mentre dura el temps se sent assetjada pel mal.

¡El  quatre cavalls de l’Apocalipsi i les plagues que escampen pel món!: la injustícia, la malaltia, el dol quan tot jus naixia la comunitat dls seguidors de esús, coneguts des de primera hora amb el nom de crisians. la mort… també la pandèmia!

SANTA EULÀLIA

Un record per la santa, la jove Eulàlia llegendària que és patrona de Barcelona i de la bonica hisòria de la noieta que preferí que la matessin abans que renegar de Jesús. Un exemple del que succeï en el temps que els seguidors de Jesús começaven a agrupar-se i eren coneguts amb el nom de cristians, als quals els emperadors romans van perseguir, perquè no consentiren a adorar-los com a déus. La hisòria és bonica i mol consonant amb els nosres dies: parla de la innocència, de la bellesa , de la bondat i de la força de les pròpies conviccions. La ciutat fa bé de recordar-la i de proposar-la com exemple. Una feicitació molt cordial a tots als que tenim Bacelona com la capital del nostre país.